Fòrum: us afecta d’alguna manera el mal temps?



Publicat dins de Fòrums | 1 comentari

“Berlín, els conills del mur” a “El documental” de TV3

Una peculiar aproximació a la història del mur de Berlín de la mà
dels conills que van viure a la zona de ningú.

"Berlín, els conills del mur": Conill estampat a l'asfalt<br /> de Berlín a "El documental" 

“Berlín, els conills del mur”: Conill estampat a l’asfalt de
Berlín a “El documental”

Aquest divendres, “El documental
presenta “Berlín, els conills del mur“, un treball de
Bartek Konopka i Piotr Rosolowski a propòsit dels conills salvatges que
van viure entre les dues parets del mur de Berlín fins que aquest va ser
enderrocat la nit del 9 de novembre de fa vint anys.

“Berlín,
els conills del mur
“, explica la història dels conills que van
viure confortablement i en completa seguretat a la Zona Morta del mur
que va separar durant 28 anys els habitants de la capital d’Alemanya.

Amb
gespa abundant, sense depredadors i amb guàrdies que els protegien de
la inoportuna presència dels humans, aquests conills vivien encerclats,
però eren feliços.[@more@] Quan el seu nombre es va fer intolerable, els
mateixos guardes van començar a perseguir-los i a matar-los. Tot i així,
van sobreviure i s’hi van quedar.

Malauradament, un dia el mur
va caure i els conills van haver d’abandonar el seu privilegiat refugi.
Van marxar al Berlín Occidental i hi continuen vivint en petits grups
des de llavors. Encara estan aprenent a sobreviure en un món lliure, tal
com ho estan fent els habitants dels països de l’est d’Europa.

Documental
construït a partir d’imatges d’arxiu que recullen els moments més
emblemàtics de la construcció del mur de Berlín, des de la delimitació
inicial del seu traçat fins a la seva caiguda a mans dels ciutadans de
Berlín, passant per l’aixecament de les parets que el van fer
internacionalment reconeixible. Els testimonis de la vida dels conills
salvatges: guàrdies, fotògrafs, caçadors, biòlegs, etc., i la mirada
inquieta i tímida d’aquests petits herbívors ens permeten reflexionar
sobre la història moderna d’Europa i sobre les conseqüències de viure en
una seguretat aparent en un indret aïllat de la resta del món.

Aquest
documental va ser seleccionat per competir a l’edició de 2010 dels
Oscar de l’Acadèmia de Hollywood.

Fitxa tècnica:
Direcció:
Bartek Konopka i Piotr Rosolowski
Guió: Bartek Konopka i Piotr
Rosolowski
So: Franciszek Kozlowski
Muntatge: Mateusz Romaszkan
Música:
Maciej Cieslak
Producció: Anna Wydra

Premis i
festivals
:
Visions du Réel, Nyon 2009, Suïssa
Hot Docs,
Toronto 2009, Canadà (Premi al millor migmetratge documental)
Planete
Doc Review, Varsòvia 2009, Polònia (Premi Magic Hour al millor
migmetratge documental)
Cracòvia IFF 2009, Polònia (Golden
Hobby-Horse a la competició nacional/ Bronislaw Chromy Sculpture al
millor productor de curt documental polonès)
Libertas FF, Dubrovnik
2009, Croàcia
DocuWeek 2009, EUA
Hamptons IFF 2009, EUA
Vilnius
IDF 2009, Lituània

Bartek Konopka
Nascut el
1972, va estudiar direcció cinematogràfica a la K. Kieslowski WR i TV de
Katowice i a la Andrzej Wajda Master School de direcció
cinematogràfica. Un dels joves directors de cinema polonesos més
premiats. El seu darrer treball “Three for the Taking” va guanyar 12
premis arreu del món. El seu documental anterior, “The Goal Walker” va
rebre el Planete Prize a la Berlinale 2004, entre molts altres
reconeixements. Aquest any 2009, Bartek Konopka ha dirigit el seu primer
llarg, “The Fear of Heights”.

En paraules de Bartek Konopka, el
director de “Berlín, els conills del mur“:
“Quan
vaig sentir a parlar dels conills salvatges que vivien al mur de Berlín
vaig pensar que tenia una gran oportunitat d’explicar la història de
l’Europa de l’Est dels darrers 50 anys d’una manera diferent. Amb els
conills com a eix de la història. Volíem explicar una paràbola a
propòsit de la llibertat i de la seguretat. Perquè tots volem les dues
coses alhora. Quan tenim molta seguretat (com en el socialisme) trobem a
faltar la llibertat. Però quan tenim plena llibertat, la seguretat
s’esvaeix. Sembla impossible fer-les compatibles. Però no podem parar
d’intentar-ho. Els conills ens fan pensar en aquells membres de la
societat socialista que volien dur una vida senzilla i pacífica sota el
coixí de l’estat. Com els nostres pares i avis a Polònia. S’hi van
acostumar, tot i sabent que, al mateix temps, vivien en una presó. El
col·lapse del socialisme i la necessitat de tirar endavant amb els seus
propis mitjans va ser una dura experiència per a tots ells. Un primer
intent d’aproximació a aquesta problemàtica va ser el nostre anterior
documental “The Goat Walker” (“El passeig de la cabra”, 2004). Allà vam
mostrar la confusió d’un grup de pagesos polonesos davant l’ingrés a la
Unió Europea des de la perspectiva d’una cabra”.

 

 



Publicat dins de Més Berlin | Comentaris tancats a “Berlín, els conills del mur” a “El documental” de TV3

L’Alemanya nazi per dins i per fora

http://www.grupnaciodigital.com/redaccio/arxius/imatges/205_1300540703frontal_Sol_a_Berln.jpg

 

Fa un parell de mesos, concretament el 27 de gener, recordàvem una
efemèride que ens ajudava a no oblidar o, si més no, a tenir present
allò de que som capaços els éssers humans: el dia de les víctimes del nazisme.
Molts són els retrats que s’han fet de l’horror de l’holocaust. Retrats
que, com punts de llibre no deixen que l’oblit passi fulla. Dins
d’aquest retrats, també n’hi han que ens parlen del que van fer els
alemanys opositors al règim nazi.[@more@]

Un bon exemple el tenim en l’obra de Hans Fallada, Sol a Berlín,
editat per Edicions de 1984, en la que es descriu la vida dels alemanys
del carrer mentre Hitler era al poder. L’obra comença amb el lliurament
d’una missiva a una família, els Quangel, als que se’ls informa que el
seu fill ha caigut en combat. A partir d’aquí, els Quangel, un matrimoni
sumis, comença a qüestionar la realitat que els envolta i que, en certa
manera, ja els grinyolava.

A partir d’aquest moment el matrimoni enceta una lluita contra el
sistema que els envolta. El partit se sent amenaçat pel conat
d’insurrecció i aixeca tota la maquinària totalitària per tal d’enxampar
les falles en el sistema.

A través d’aquesta persecució Fallada descriu l’Alemanya nazi, la ciutat
de Berlín per dintre i per fora, uns personatges que representen tot el
vano social de l’època marcat per la por totalitària i la traició.
D’aquesta manera, l’autor és capaç de relacionar la descripció de la
ciutat i els elements que la composen amb uns personatges que
constitueixen la base del retrat realista de la vida de la gent del
Berlín de l’època nazi. Tot això exposant la historia del Quangel, un
raig de llum entre tanta obscuritat.

Hans Fallada (Greifswald, 1893 – Berlín, 1947), de nom
real Rudolf Ditzen, va aconseguir el reconeixement mundial per les seves
novel·les que descrivien l’Alemanya dels anys trenta. Els seus
contemporanis el veien com un dels líders del nou moviment literari
alemany que cercava el realisme i l’objectivitat. L’èxit més gran de
Fallada va venir amb I ara què, homenet?, que va començar a
escriure el 1931, quan l’atur va augmentar fins al quaranta per cent i
els nacionalsocialistes havien esdevingut una amenaça seriosa.

Sol a Berlín, escrita en només vint-i-quatre dies i publicada a
Berlín el 1947, va patir una important retallada ran de la
desnazificació. És la primera vegada que el lector català pot llegir
aquesta obra en la seva versió íntegra. L’obra va ser qualificada per
Primo Levi com “el millor llibre que s’hagi escrit mai sobre la
resistència antinazi a Alemanya».

Sol a Berlín
Hans Fallada
Traducció de Ramon Monton
Edicions de 1984
696 pàgines
22,50 euros

Diego Giménez | Actualitzat el 26/03/2011

www.naciodigital.cat



Publicat dins de Llibres | 1 comentari

Barcelona Berlin non stop!

Vols a Berlín

Publicat dins de Aeroport | 1 comentari

Lesions medul·lars i cerebrals adquirides

 

 

Comentaris tancats a Lesions medul·lars i cerebrals adquirides

Les escultures prohibides pels nazis

 

El Neues Museum de Berlín les exposa després de passar anys amagades · Hitler les considerava degenerades i massa modernes

Al
gener, mentre uns treballadors excavaven un nou túnel del metro de
Berlín, van trobar un seguit d’escultures d’art modern. Doncs eren obres
que Adolf Hitler havia prohibit perquè els nazis les consideraven
mostres d’un ‘art degenerat’. Ara s’exposen al Neues Museum de Berlín.[@more@]

En
un túnel prop de la casa de la ciutat, s’hi va trobar un bust de
bronze, obra d’Edwin Scharff, un modernista alemany gairebé oblidat. Més
tard, al mes d’agost, es van trobar més peces, quan ningú ja no hi
comptava.

Entre aquestes, ‘Nena dreta’ d’Otto Baum, ‘Ballarina’ de Marg Moll i
trossos d’un cap d’Otto Freundlich. Fins a l’octubre, quan es van acabar
les excavacions, es van trobar onze escultures: peces úniques,
condemnades pel règim nazi per massa modernes i degenerades.

No se sap com aquestes obres van anar a parar al lloc on es varen
trobar, ni qui les hi va posar. Tot amb tot, les darreres investigacions
semblen indicar que les hi va amagar Erhard Oewerdieck, un advocat
alemany d’esquerres, contrari al nazisme, i que provenien de la casa
d’Edith Steinitz, que s’aixecava a la vora.

Les obres, situables entre el pre-cubisme i l’expressionisme i
figurant l’anatomia humana, s’exposen ara al Neues Museum, amb totes les
cicatrius i sense haver estat netejades del tot.

 www.vilaweb.cat

Publicat dins de Art i exposicions | 1 comentari

Berlin –> Barcelona nova ruta d’Spanair

 

  • Vols a Berlín i Hamburg

 

Publicat dins de Aeroport | Comentaris tancats a Berlin –> Barcelona nova ruta d’Spanair

Berlín. Quatre apunts sobre la capital alemanya

 http://estatic.elpunt.cat/imatges/38/53/baixa/780_008_3853650_f88a11a0725a408213cd1660d92f6c56.jpg

Deu haver-hi tants barcelonins que
somien a anar-se’n a viure a Berlín com berlinesos que somien a
anar-se’n a viure a Barcelona. A la secció Fantasies del cervell berlinès, Barcelona és la dolce vita mediterrània amb nivell cultural; a la secció Fantasies del cervell barceloní,
Berlín és el rigor prussià però amb atmosfera contestatària. La
conversió de Barcelona i Berlín en ciutats de serveis turístics s’ha
produït durant els mateixos anys: a Barcelona, a partir de les
Olimpíades, i a Berlín, d’ençà de l’enfonsament del Mur. Les dues
últimes dècades, els centres d’aquestes dues ciutats han estat ocupats
per turistes. Escric “ocupats” com hauria pogut escriure okupats. La qüestió okupa
–igual que ser destinació gai– ha ajudat les dues capitals a poder
donar el toquet d’insubmissió assumible que el turista sempre mira de
trobar fora de casa.[@more@]

Els trossets que queden de Mur, doncs, ara
són reclams turístics de primera. L’anell de formigó travessava carrers,
boscos i rius, i preservava la bombolla capitalista en territori
enemic. És com una lliçó sobre la llibertat, que fossin els de fora el
Mur, que volien entrar a la ciutat encerclada, i no els tancats, que
volguessin sortir. Quan va caure, els berlinesos van estar anant, mesos i
mesos, cada diumenge, com un ritual, a picar en persona el Mur amb
escarpra i martell. Feia tres metres d’alt –no és res: el mur de
Cisjordània en fa sis o set–, i no era pròpiament un mur sinó dos amb un
passadís entremig. L’espai que va deixar en els cent seixanta
quilòmetres lineals que feia s’ha convertit en bona part en carril bici
–mentre no glaça, les bicicletes són la gran comoditat d’aquest Berlín
pla, esponjat i extensíssim. Els berlinesos del sector occidental es van
trobar el paisatge i la mentalitat extramurs, i de l’aiguabarreig n’ha
sortit la ciutat d’ara. La caiguda del Mur va portar a la segona
unificació alemanya –la primera va realitzar-la Bismarck. Fa pocs dies
se n’han celebrat els vint anys. Que la capitalitat tornés a Berlín va
permetre reedificar punts que el Mur travessava i construir en
descampats que eren terra de ningú i que ara s’han tornat centre modern.
Un volt pel Parlament i les cancelleries seguint l’Spree, que ha
recuperat les ribes de la mateixa manera que Barcelona ha recuperat
front marítim, és un banquet d’arquitectura contemporània de vidre i
metall, amb dissenys dels millors arquitectes del moment. Però amb la
reunificació els berlinesos del sector oest van deixar de rebre els
favors que Occident els regalava per mantenir la seva situació
excepcional. Durant els primers deu anys d’unió, a més, va haver-hi un
èxode oriental: les fàbriques hi tancaven perquè no eren competitives o
eren comprades per empreses occidentals per eliminar competència. Avui
Berlín forma part de l’Alemanya oriental subvencionada per un impost
especial de solidaritat que paguen tots els alemanys, i sort en té del
turisme.

És curiós, per a un català, trobar-se que li resulta més
barat estar-se a la capital del país més potent d’Europa que no a
Barcelona. Un dia o altre s’acabarà, però de moment és el fet; hi ha
lloguers de poc més de tres-cents euros i menús de cinc o sis, botigues
de segona mà sense que comprar-hi representi cap extravagància, hi ha
bicicletes a pertot i jovent d’arreu del món que hi troba una vida
barata i fins a un cert punt alternativa.

Toni Sala

 www.avui.cat

 

Comentaris tancats a Berlín. Quatre apunts sobre la capital alemanya

Alarma a Alemanya pel creixement de la xenofòbia

 http://estatic.elpunt.cat/imatges/38/74/baixa/780_008_3874305_95fe9eab2604a08b0c0bd3d08eb54335.jpg

Un visitant de l’exposicíó ‘Hitler i els alemanys, nació i crim’, al Museu d’Història Alemanya de Berlín. Foto: ODD ANDERSEN / AFP.

Isaac Lluch

Alarma social a
Alemanya. Un estudi fet públic ahir a Berlín per la Fundació
Friedrich-Ebert, entitat propera al Partit Socialdemòcrata alemany
(SPD), va denunciar amb noves dades que la xenofòbia i la islamofòbia ha
pujat notablement al país. El treball d’investigació, dedicat a un camp
que ara mateix és mediàticament molt virulent a Alemanya, va ocupar
ahir l’interès dels principals mitjans.

Des de fa mesos els debats
sobre la immigració i els problemes d’integració marquen el discurs
públic d’Alemanya. El factor desencadenant va ser el llibre Alemanya se suprimeix
i les declaracions del seu autor, l’exbanquer del Bundesbank Thilo
Sarrazin, al voltant del gen jueu i els musulmans d’escassa adaptació.
Sarrazin ha passat per tots els programes televisius i l’han entrevistat
tots els mitjans importants. La repercussió de les seves tesis i
l’ímpetu de la controvèrsia generada han deixat perplexa l’opinió
pública, fins al punt que la premsa es pregunta com s’ha arribat a
aquest extrem i si s’ha estès la xenofòbia i l’extrema dreta en el país
que el president alemany, Christian Wulff, va qualificar de “República
multicolor”.[@more@]

La Fundació Friedrich-Ebert indica que, en part, sí.
Segons l’estudi presentat ahir, una quarta part de la població
s’identifica amb posicions xenòfobes. Això representa un augment
notable. El 2008 era una cinquena part dels ciutadans la que confessava
aquest extrem. Actualment, més del 30% de la població està d’acord que
“els estrangers vénen per treure profit de l’estat social”. La mateixa
quantitat de persones pensen que “si hi ha mancança de llocs de treball
s’hauria d’enviar els estrangers a la seva pàtria” i que Alemanya
“s’estrangeritza de manera perillosa”.

Radicalització a l’est

Totes
aquestes dades sonen realment com una campanya de l’NPD, l’ultradretà
Partit Nacionaldemòcrata d’Alemanya. Amb tot, la xenofòbia davant
l’islam sembla que és especialment accentuada. Segons l’estudi de la
Fundació Friedrich-Ebert, amb l’enunciat “els musulmans haurien de tenir
restringida la pràctica de la seva religió a Alemanya” hi estaria
d’acord el 58,4% de la població, i a Alemanya de l’Est pujaria fins al
75,7%.

En l’enquesta s’obre un altre abisme. Un de cada deu alemanys enyora un führer,
un dictador que governi amb mà dura. Seixanta-cinc anys després de
l’enfonsament del nazisme i 21 anys després de la fi de la RDA, un de
cada deu alemanys veu la dictadura com la millor forma d’estat.
L’estudi, fet a 2.400 persones, demostra que “l’extremisme de dretes no
és marginal en la societat alemanya”, denuncia Nora Langenbacher, de la
Fundació Friedrich-Ebert.

LA XIFRA

75,7
per cent
d’alemanys de l’Est pensen que els musulmans haurien de tenir restringida la seva pràctica religiosa.
 
 


Darrera actualització ( Dijous, 14 d’octubre del 2010 02:00 )

 

www.avui.cat

Comentaris tancats a Alarma a Alemanya pel creixement de la xenofòbia

Berlín repassa la figura històrica de Hitler en una controvertida exposició

http://www.dhm.de/ausstellungen/hitler-und-die-deutschen/pics/plakat_180.jpg

Berlín repassa la figura d’Adolf Hitler mitjançant una controvertida
exposició que pretén explicar la fascinació que el Führer va causar en
els alemanys i que es tem que es pugui convertir en un centre de
pelegrinatge per als neonazis davant la quantitat d’objectes exposats.

Sota el títol de Hitler i els alemanys. Comunitat i crim,
la mostra pretén reflectir com pràcticament tots els nivells de la
societat alemanya van contribuir a crear un culte al dictador fins als
últims dies de la segona guerra mundial.[@more@]

Uniformes de les SS i la
Gestapo, bustos i fotografies de Hitler i una col·lecció de medalles
nazis, entre altres, es combinen amb textos i vídeos explicatius en un
espai que supera els 1.000 metres quadrats al Museu d’Història d’Alemanya.

Dividida
en tres parts, l’exposició recull per ordre cronològic, i a través de
més d’un miler d’objectes, els factors que van portar Hitler al poder,
les estructures del seu règim i les seves polítiques d’extermini, així
com les d’expansió, que van desencadenar la segona guerra mundial i el
resultat de la postguerra després del final de la seva dictadura.

L’exposició,
que s’obrirà demà al públic i durarà fins al 6 de febrer, ha causat
controvèrsia a Alemanya ja que alguns mitjans assenyalen que es pot
convertir en un lloc de pelegrinatge per a grups neonazis, perquè no es
tracta d’una crítica explícita a les seves polítiques.

Distància crítica

En
una trobada amb la premsa estrangera, un dels seus comissaris,
Hans-Ulrich Thamer, ha assenyalat que les persones amb ideologia neonazi
“no són públic de museus”, i ha afegit que l’exposició “no
tracta Hitler com un heroi”, sinó que s’analitza la seva figura “des
d’una distància crítica”.

Segons els responsables de l’exposició,
més de sis dècades després del final de la segona guerra mundial i del
règim nazi, les noves generacions consideren que hi ha moltes preguntes
per respondre sobre la figura del Führer i que amb l’exposició es
podrien aclarir. Així, a Hitler i els alemanys s’assenyala com
la figura carismàtica del Führer no va poder per si sola tirar endavant
els seus plans i consolidar la seva dictadura, sinó que va comptar amb
l’acceptació de la majoria de la població alemanya, incloses les classes
acabalades.

Les explicacions indiquen com, davant una època de
crisi, els alemanys van veure en Hitler i les seves promeses, recolzades
per un important aparell propagandístic, una possibilitat de trobar
feina i prosperar.

Precisament l’extensa propaganda nazi mostrava
Hitler sempre com un aclamat i exitós líder nacional i, encara que mai
es negaven els ideals defensats pel règim, la publicitat no incloïa el
fanatisme i brutalitat que s’amagaven darrere de les polítiques del
Führer.

Propaganda generalitzada

En
l’exposició, el visitant se submergeix en un món de propaganda nazi, amb
cartells i fotos amb Hitler com a protagonista i on el símbol de
l’esvàstica apareix en paquets de tabac i fanalets festius, passant pels
carrets per repartir el diari del partit Völkischer Beobachter.

L’exhibició
també mostra tapissos gegants regalats a Hitler i brodats a mà per
grups juvenils i eclesiàstics, soldadets nazis de plom, àlbums de fotos
privats i jocs de taula de l’època.

Però a més de documentar la
construcció de l’Estat nazi, amb la seva indústria, autopistes i
festivals, l’exposició també reflecteix el creixent odi racial i la
discriminació que es portava a terme. Així, crida l’atenció algun dels
cartells exposats, i que van ser de domini comú durant la dictadura, en
què, comparant la foto d’un nen discapacitat i la d’un atleta, s’alerta
sobre els perills demogràfics per a la raça si els “endarrerits” tenen
més fills que els altres.

També inclou alguns uniformes
utilitzats pels jueus als camps de concentració, les estrelles de tela
amb què se’ls marcava i fins i tot una sèrie de dibuixos realitzats per
nens reclosos al camp de concentració de Theresienstadt.

L’exposició,
que segons els seus comissaris “no pretén ofendre a ningú”, acaba amb
un repàs a la figura de Hitler i del nazisme que s’ha realitzat a través
de pel·lícules i de publicacions des de la segona meitat del segle XX
fins als nostres dies.

el periodico.cat

 

 

Publicat dins de Art i exposicions | Comentaris tancats a Berlín repassa la figura històrica de Hitler en una controvertida exposició