Schrebergärten. Sobre aquesta mena de jardinets particulars a Berlín

http://www.n24.de/media/import/dpaserviceline/dpaserviceline_20080707_16/Kleingaerten_18269662originallarge-4-3-800-0-0-1618-1212.jpg

 Són
parcel·les d’uns dos-cents cinquanta metres quadrats, amb una caseta
mínima. Els berlinesos hi planten jardins amb pomers i pruneres,
cirerers, grosellers blancs, negres i vermells, romegueres i arbustos,
flors, gespa, petits estanys i barbacoa. A tot Alemanya n’hi ha més d’un
milió, agrupades en grans extensions als afores o a l’interior de les
ciutats, que fàcilment confondríem amb càmpings. Però les parcel·les
estan separades entre elles per tanques vegetals i caminets asfaltats,
plens de ciclistes que van i que vénen, posem per cas a la riba del
Hohenzollernkanal, prop de l’aeroport de Tegel i de la Siemenstadt, la
ciutat de Siemens, empresa que va començar-ne a construir aquí perquè
els treballadors tinguessin un tros de terra per proveir-se a la
postguerra. En temps de misèria, s’hi feien horts; ara s’hi planten
jardins.[@more@]

Els horts i els jardins són un espais de creació. La
tradició pagesa que portem als gens fa que trobem un gran plaer a
terrejar. Enfonsar els dits a la terra, omplir-se les ungles de sorra,
descobrir i sentir l’olor de les arrels, fer-les petar. Hi ha persona
que hi troba una mica de meditació oriental, i llavors les flors són
flors del paradís, i hi parla i hi rep la llum i el temps lent i reposat
dels vegetals. També hi ha persona que a l’hort o al jardí hi troba una
descàrrega, i que es baralla amb si mateixa en un combat de trinxeres
amb la terra.

Nosaltres només concebem el jardí si és a davant de
casa. Si tenim una parcel·la a part, és per plantar-hi un hort, mai un
jardí, i així ens va. Quan al descampat d’una ciutat catalana comencen
espontàniament a fer-s’hi horts, ja podem tremolar, perquè l’hi ha
agafat un mal lleig. Per comptes de tanques vegetals hi trobarem somiers
rovellats; per comptes de casetes de maó, barracots fet amb portes
acoblades i una teulada de fibra de vidre; per comptes de dipòsits
soterrats, cisternes de plàstic engroguit, bidons blaus, mànegues,
canyes aquí i allà, gossos famèlics i cridaners lligats a una cadena. El
descampat s’acaba tornant un parrac de pedaços. Els schrebengärten
tampoc són cap meravella, però la reglamentació hi és estricta: què pots
plantar-hi i què no, quina mida ha de fer i de què ha de ser la tanca,
quin dia pots segar la gespa i quin dia no, i el teu mateix veí ja
s’encarregarà de controlar-te amablement.

Aquest principi
d’octubre, Berlín ha tingut una setmana de sol –del sol breu i discret
d’allà dalt–, una mena d’estiuet de Sant Martí nòrdic. Diumenge passat,
als schrebengärten, la gent va treure les gandules i va prendre banys de
llum. Qui no tenia un jardinet va anar-se’n a fer-ho en un parc.
L’hivern serà llarg, fred i fosc, i ja és molt a la vora.

L’afició dels alemanys pel Mediterrani ve d’aquesta necessitat de llum.
Goethe, en ple hivern, instal·lat a Roma, apunta: “Fa un temps tan bo
com no es pot creure ni explicar”. Després de les guerres napoleòniques,
l’arquitecte Schinkel va fer que Berlín es conegués com l’Atenes del
riu Spree, però les columnes neoclàssiques de l’Altes Museum no van
deslliurar-se del posat prussià: sembla que formin. També de la
necessitat de llum –i de la intenció de simbolitzar l’obertura
democràtica de l’Alemanya reunificada –surten aquests nous i enormes
edificis de vidre al centre berlinès.

 Toni Sala


Darrera actualització ( Diumenge, 17 d’octubre del 2010 02:00 )

www.avui.cat

 

Publicat dins de Més Berlin | Comentaris tancats a Schrebergärten. Sobre aquesta mena de jardinets particulars a Berlín

Volkswagen a Alemanya fa anuncis en català

Volkswagen a Alemanya fa anuncis en català

Publicat dins de Videos | Comentaris tancats a Volkswagen a Alemanya fa anuncis en català

L’anunci d’un restaurant caníbal resulta una broma de vegetarians

 

Berlín.- 

L’anunci de la inauguració d’un restaurant de cuina caníbal a Berlín ha
resultat ser una broma i part d’una campanya publicitària de la
Federació Vegetariana Alemanya, que volia cridar l’atenció sobre
l’obertura de les seves noves oficines centrals a Berlín.[@more@]

Des de fa dues setmanes hi havia una gran expectació a la capital
alemanya davant la publicitat que es donava a la imminent inauguració
d’un restaurant que, en els seus anuncis per internet, buscava donants
per oferir especialitats caníbals als seus clients.

"Després d’una revisió mèdica vostè pot decidir quina part del seu cos
està disposat a donar", es deia en l’apartat de "Com fer-se soci" a la
pàgina web del restaurant "Flimé", la localització del qual es guardava
en secret, mentre que la seva obertura s’anunciava per al pròxim 8 de
setembre.

Interès despertat

"La Federació Vegetariana existeix des del 1892 però no havíem
aconseguit mai despertar tant interès com ara", ha assenyalat avui
Sebastian Zösch, gerent de l’associació al reconèixer que el suposat
restaurant caníbal no ha estat més que una invenció per cridar l’atenció
sobre el moviment gastronòmic que dirigeix.

Zösch va comentar que la seva associació s’ho va inventar tot, fins i
tot el fictici propietari del restaurant caníbal, identificat com a
Eduardo Amado, del Brasil, i que anunciava a la web bromista que el
restaurant "Flimé" oferiria cuina de la cultura wari, un poble caníbal
de la selva amazònica, en combinació amb receptes clàssiques brasileres.

"Seguint el vell proverbi wari l’important per a nosaltres és que
‘menjar és més que saciar la gana’", afirmava Amado a la seva web, en
què assegurava que contemplaven "l’alimentació com un acte espiritual en
què s’assumeix l’ànima i la força de l’ésser que ingerim".

Condemnes de la campanya

El portaveu del Consell Publicitari Alemany, Volker Nickel, ha condemnat
avui l’acció dels vegetarians, de qui ha dit que "s’han passat de la
ratlla" i que els seus pretesos bons fins no justifiquen els mitjans.

L’oficina del Senador de Sanitat de Berlín ja havia expressat els seus
dubtes sobre que el restaurant "Flimé" arribés alguna vegada a obrir les
portes i va presumir al conèixer-se la notícia que només es podia
tractar d’una broma de mal gust.

Comentaris tancats a L’anunci d’un restaurant caníbal resulta una broma de vegetarians

Un restaurant de Berlín busca donants per oferir cuina caníbal brasilera

Flime Logo

 

 

 

 

 

 

 

In jedem Stück Fleisch steckt auch ein Stück Mensch!

 

Un restaurant de pròxima obertura a Berlín ha
despertat la curiositat, però també la indignació, a l’anunciar, en la
seva campanya publicitària d’inauguració, que busca donants per poder
oferir especialitats caníbals als clients.

"Després d’una revisió mèdica vostè pot decidir quina part del seu cos
està disposat a donar", diu a la seva pàgina web, a l’apartat de "Com
fer-se soci", el restaurant Flimé, amb una localització que es manté
encara en secret, tot i que la seva obertura s’anuncia per al 8 de
setembre.[@more@]

L’establiment també ofereix per a la seva descàrrega un formulari que
demana dades personals del donant potencial com la identitat, l’edat,
possibles malalties cròniques, consum de tabac, drogues i alcohol, pes i
grup sanguini, i fins i tot si actualment hi ha un embaràs.

Cultura wari

El seu propietari, el brasiler Eduardo Amado, anuncia que el restaurant
Flimé oferirà cuina de la cultura wari, un poble caníbal de la selva
amazònica, en combinació amb receptes clàssiques brasileres.

"Seguint el vell proverbi wari, l’important per a nosaltres és que
‘menjar és més que satisfer la gana’", afirma Amado a la seva web, i
afegeix: "Contemplem l’alimentació com un acte espiritual en què
s’assumeix l’ànima i la força de l’ésser que ingerim".

"Disfruteu a Flimé d’especialitats d’aroma i sabor inoblidables que us
arribaran a entusiasmar", destaca la seva propaganda, que anuncia una
carta amb plats com "Carn de sol desfiada" o "Filet mignon abafado".

Primera sucursal europea

La web del restaurant Flimé, en què s’anuncia que s’assumiran els costos
hospitalaris dels donants, revela que el seu local a Berlín serà la
primera sucursal a l’estranger i que la seva central és a la localitat
amazònica de Guajara Mirim, a l’Amazònia occidental.

En declaracions que publica avui el rotatiu Bild, el vicepresident de la
Unió Cristianodemòcrata (CDU) berlinesa, Michael Braun, expressa la
seva indignació i la seva sorpresa per la polèmica iniciativa
gastronòmica.

"Espero que només es tracti d’una broma de mal gust", diu Braun, que
pensa que la curiosa oferta culinària pot obeir a una agressiva campanya
publicitària per despertar la curiositat de possibles clients.
Font: EFE

www.absurddiari.com

Més info:

www.flime-restaurante.com

Comentaris tancats a Un restaurant de Berlín busca donants per oferir cuina caníbal brasilera

“Bookcrossing” a Berlin

 

Porto dos dies seguits ensopegant amb caixes que els veïns deixen a
l’escala o al carrer amb un petit cartell penjant on es pot llegir “zu
verschenken” (es regala)
o “bedien dich” (serveix-te). De moment ja he arreplegat una novel·la
juvenil d’una biblioteca de l’època de Berlín Est, un dòmino, un joc de
cartes, un joc de preguntes i respostes, un conte dels que encanten a en
Lluc i dels que em van fantàstic a mi per ampliar vocabulari, un lot i
altres molts estris curiosos. Jo aquesta me l’apunto i l’aplico tan bon
punt arribi a casa. Si algú altre s’anima, atenció: Cal assegurar-vos
que no ho deixeu aprop d’un contenidor i que deixeu ben clar que el
contingut és perquè es pugui agafar. M’encantaria saber com us ha anat
l’experiència 🙂

 

tresors arreplegats

I no només ensopego amb caixes. Potser alguns ja coneixeu la iniciativa bookcrossing.com.
Pels qui no us ho explico ràpidament: Es tracta de passar llibres vells
o que vulguis compartir perquè aquests vagin voltant de mà en ma i
puguin tenir així diferents vides i amos. El sistema per passar-los és
senzill,[@more@] només cal deixar-los en un lloc de la via pública on qualsevol
els pugui agafar (són els anomenats “salvatges”) o passar-los a algú en
concret (“controlats”), sempre amb la idea de que, un cop llegits, els
tornin a passar. La Wikipedia ho
explica molt bé, així que m’estalvio més detalls 🙂 Sí afegiré que si
us engresca la idea i us voleu registrar per entrar en aquest moviment
de codi obert, la pàgina original en anglès és molt més senzilla i
agradable de seguir que la versió en castellà; de fet, es tracta d’un
moviment global, o sigui que si esteu registrats a una sola de les webs
n’hi ha prou.
Últimament segueixo diversos projectes que promouen el moviment de “codi
obert” iniciat pel món informàtic al final dels 90. És una manera més
justa i sostenible de viure el món, de viure en armonia i en col·lectiu,
de sortir una mica de l’espiral consumista que quasi ens mata i de ser
almenys una mica més creatius. Fins i tot hi estic treballant en un
d’aquests projectes. Potser per això vaig acabar ensopegant amb aquest arbre de bookcrossing a la cantonada entre Kollwitzstrasse i Sredzkistrasse,
darrerament se m’acumulen coincidències extranyes. Aquest arbre és una
de les anomenades “zones BookCrossing”, pots deixar els llibres en una
d’aquestes zones (i fins i tot crear-ne una) o en qualsevol lloc que
se’t passi pel cap. Jo acabo de registrar el llibre Contigo d’Ángel
Gabilondo i planejo alliberar-lo en els pròxims dos dies a l’arbre. Si
passegeu per Berlín i esteu al cas, potser encara us el trobareu.

BookCrossing en un punt controlat de Kollwitzstrasse amb Sredkizstrasse

http://unpasseigperberlin.blogspot.com/2010/08/codi-obert-i-vides-sostenibles.html#links

Publicat dins de Llibres | Comentaris tancats a “Bookcrossing” a Berlin

Correfoc a Berlín

 

Una representació de la cultura catalana dins els actes de la Nit dels Museus de la capital alemanya

Aquesta mitjanit els diables d’Argentona
recorreran els carrers del centre de Berlín en el que serà el primer
correfoc de la història de la capital germànica. Aquest acte, organitzat
per la Delegació de la Generalitat de Catalunya a Alemanya, forma part de les activitats culturals organitzades per la Nit dels Museus berlinesa, la Lange Nacht der Museen.

La
plaça Lustgarten, situada davant la Catedral, serà el punt neuràlgic
d’aquesta celebració on els d’Argentona difondran un bocí de la nostra
cultura a base de cremar quilos de pólvora. Diables carregats amb
bateries, bengales, traques, piules, ous de drac, sortidors i candeles
romanes ompliran de llum i so un dels punts més emblemàtics de la
ciutat. A més, com que els museus de la capital no tanquen fins a les
dues de la matinada, l’afluència de public s’espera que serà alta.[@more@]

Tot
i això no s’espera participació per part del públic en aquest correfoc
germànic i per aquest motiu la cercavila no sortirà de la plaça. De la
mateixa manera la representació anirà acompanyada de les explicacions
d’un presentador, que a mesura que es desenvolupa l’acte anirà informant
al públic alemany. Parlarà sobre els orígens medievals de la tradició i
el seu significat, dels personatges que en formen part i la seva
indumentària i el tipus de pirotècnia.

A més, durant tota la
tarda la Delegació de la Generalitat té una carpa promocional
instal·lada a la mateixa plaça. Allà, a més de material informatiu sobre
Catalunya, hi haurà un espai dedicat a la degustació de productes
tradicionals, com pa amb tomàquet i fuet i porrons de cava per beure.

www.vilaweb.cat

 

Comentaris tancats a Correfoc a Berlín

Museu “Currywurst” Berlin

 

 

BERLIN
– público.es – "M’en posa un, si us plau. Una de patates, i per beure",
s’escolta una i altra vegada a la barra dels bars on es demanen un dels
plats preferits de qualsevol alemany. És un clàssic de la gastronomia
teutona i especialment berlinesa: el Currywurst. Aquest tradicional
piscolabis no és més que una salsitxa tallada a trossos, amb o sense
pell al gust de cada un que se serveix acompanyada d’una peculiar salsa
de tomàquet amb espècies. Més de 1.000 calories d’una asseguda. És tal
la popularitat que ha assolit que fins i tot té el seu propi museu, al
centre de la capital.[@more@]

Els orígens d’aquesta delícia culinària es
remunten a la cuina de Herta Heuwer, que va crear la recepta el 4 de
setembre de 1949. Des d’aquell dia, el nombre de seguidors de la
salsitxa amb salsa no ha deixat de créixer, en tota Alemanya, es
consumeixen a l’any prop de 800 milions d’Currywurst, i només a Berlín
la xifra arriba als 70 milions. El normal és adquirir en els llocs de
carrer (coneguts com imbiss), mercats i fires de tot el país, servit en
una safata de cartró i degustar amb una forquilla de plàstic. Per dinar,
sopar i fins esmorzar. Qualsevol moment és bo per dur-se a la boca
aquest senzill menjar, per un mòdic preu que oscil.la entre 1,50 i 2
euros. Qualsevol moment és bo per dur-se a la boca aquest senzill
menjar, per un mòdic preu que oscil.la entre 1,50 i 2 euros
Davant
d’aquesta llarga tradició, l’alemany Martin Lower se li va acudir un bon
dia la idea d’obrir un museu en honor del Currywurst, amb l’objectiu de
revelar les facetes més ocultes d’aquest plat que conté tota una
filosofia de vida. Segons va explicar el mateix Lower, precursor i
comissari de l’exposició, tot va sorgir durant les seves vacances a
Jamaica, on acabava d’obrir-se una mostra dedicada als "dauets-Yam", el
plat nacional jamaicà. I a partir de llavors, es va posar en marxa per
aconseguir als més de 20 inversors privats que van posar sobre la taula
cinc milions d’euros per donar vida a l’agost de 2009 al Museu del
Currywurst, situat a prop del mític Checkpoint Charlie (antic pas
fronterer entre l’est i l’oest).

Llibres, retalls de diaris,
vídeos sobre com es produeixen les salsitxes, i fins a un cinema on es
projecten documentals, tot això per il lustrar les principals fites
d’aquest plat. No obstant això, l’enfocament didàctic és el que està més
present. Per exemple: en els mapes del món i de Berlín es representen
aquells llocs on hi ha un imbiss. Per acabar, un guarniment compost per
tot tipus d’instal·lacions, ja siguin sensorials, en les que un pot
olorar diferents espècies, o interactives, que permeten al visitant
cuinar ell mateix el refrigeri amb l’ajuda de personatges animats, en el
joc interactiu Curri up !.

Una exposició empírica que
s’acompanya d’una escenificació original que abasta des de patates
gegants, fins gotes de salsa caient del sostre o un sofà amb forma de
salsitxa gegant amb un forat al centre per seure, i per la qual el museu
ha rebut diversos guardons.
Com a última novetat, i emmarcat entre
les celebracions per celebrar el seu primer aniversari, el museu ofereix
des de fa només uns mesos, amb el preu de l’entrada, una degustació
gratuïta. "Volem aconseguir que el Currywurst sigui considerat bé
cultural berlinès", diu la directora del centre, Birgit Brelon,
orgullosa després d’un any d’èxits, en el qual només a finals del maig
passat van assolir la marca dels 40.000 visitants.

 
F.Puigcarbó
 
Deutsches Currywurst Museum
Schützenstraße 70
10117 Berlin
 
http://www.currywurstmuseum.de

Publicat dins de Art i exposicions | Comentaris tancats a Museu “Currywurst” Berlin

Catalans a Berlin: Irene Pascual

La Irene va ser clarivident. Fa sis anys se’n va anar a Berlín per
acabar els estudis d’escenografia. Se n’hi anava atreta per la
influència de l’art en la societat. Avui dia la ciutat atrau milers de
creadors de tot el món.

 

«Berlín és un gran epicentre creatiu»_MEDIA_2

 

Aprincipis del mes de juliol, GlogauAIR, la residència d’artistes que dirigeix Irene Pascual, va organitzar Home Sweet Home, un festival de performance
i videoart. Es va celebrar al Werkstatt der Kulturen, a Berlín, i hi
van arribar 40 artistes provinents de tot el món. El cartell amb què
s’anunciava mostrava un noi i una noia, vestits amb roba de tennista,
ficats en un llit i amb unes pilotes de tennis tirades sobre la manta.
Aquesta manta era de la marca hostals del món sencer. Una llegenda explicava la filosofia del festival: «La casa no és on vius; és on t’entenen», sentència de Christian Morgenstern.[@more@]

Irene Pascual fa 6 anys que viu a la ciutat que considera el «centre creatiu de producció artística»
més viu d’Europa: Berlín. Hi va arribar per acabar uns estudis
d’escenografia a la Universitat de Künste (UdK) el 2004. Des d’aleshores
s’ha convertit en una artista multidisciplinària: pinta, dirigeix performances, treballa amb col·lectius artístics com Invalid Address i està al capdavant de la residència d’artistes.

Se’n va anar de Barcelona i de Girona, la seva ciutat natal, sense cap gran drama. «Va ser una decisió ràpida, sense pensar-ho gaire».
La Irene partia atreta per la força i la tradició del teatre alemany i
per la presència de l’art i la cultura en la societat berlinesa.

Durant
dos anys, va estar vinculada a la UdK, primer com a estudiant i, més
tard, elaborant un projecte amb els alumnes d’interpretació. Acabats els
estudis, va fer pràctiques al Volksbühne Theater i el Gorki Theater.
Mentrestant pintava per a una galeria de Mitte, el barri més cèntric de
berlín.

La Irene va ser clarivident: des que va arribar fins ara,
Berlín s’ha convertit en un pol d’atracció per a artistes de tot el
món: «Aquí no es ve a ensenyar l’obra; es ve a produir. Això és un
gran centre d’art contemporani i està viu per la gent, pel seu caràcter
cosmopolita»
. A Berlín resideixen uns 25.000 artistes. La multiculturalitat provoca pessigollejos creatius.

Residència d’artistes

La
Irene arriba a la residència d’artistes. En aquest edifici sumptuós hi
té la seva oficina. El dia a dia d’aquesta dona és com un trencaclosques
en què totes les activitats encaixen: als matins treballa davant de
l’ordinador en temes de gestió i producció. A les tardes, dedica tres o
quatre hores a la pintura. En les seves 24 hores també hi caben l’esport
i la vida social. «Necessitaria que el dia tingués 48 hores», assegura.

Berlín permet als seus veïns treballar, disfrutar del temps lliure, de la naturalesa i de la vida social. «La
gran riquesa de Berlín és la qualitat de vida: els preus són molt més
barats que a la resta de capitals europees. Com a artista, et pots
permetre molts luxes que no podries tenir en altres llocs: menjar fora,
anar al teatre, a l’òpera».

El traçat urbà i geogràfic de la ciutat augmenta la sensació de confort: «L’arquitectura,
els parcs, els llacs i els boscos generen benestar. A més aquí la gent
és més relaxada que a Catalunya, cosa que crea una forta sensació de
llibertat i tranquil·litat».

La Irene també considera Berlín la ciutat ideal per formar una família: «És
una bona ciutat per tenir-hi fills. Hi ha moltes ajudes, hi ha molta
diversitat d’escoles públiques, algunes de bilingües, i fins i tot hi ha
granges en ple centre».

Irene Pascual
comparteix pis amb una menorquina. L’altra noia fa 12 anys que és a
Berlín. ¡El doble que la Irene! No hi ha data de tornada. De moment,
Berlín és la seva dolça llar, la seva home sweet home.

Catalina Gayà

 el periodico.cat

Comentaris tancats a Catalans a Berlin: Irene Pascual

Dues catalanes entre les víctimes del ‘Love Parade’ a Alemanya

 

Les dues noies eren de Tarragona i Cambrils i estaven cursant una beca Erasmus a la universitat de Münster

19 persones i 350 ferits és el balanç de l’allau humana que hi va haver aquest dissabte al festival de música electrònica

Túnel on es va produir la tragèdia. Foto: EFE.

19 persones mortes i 350 ferides, deu d’ells de gravetat, és el
balanç de l’allau humana que hi va haver aquest dissabte al festival de
música electrònica Love Parade, a Alemanya.[@more@]

Entre les
víctimes hi ha dues noies catalanes. Es tracta de Clara Zapater, de
Tarragona i estudiant de Psicologia, i Marta Acosta, de Cambrils i
estudiant de Filologia Anglesa.

Les dues noies gaudien d’una beca
del programa Erasmus a la Universitat de Münster, al nord-oest
d’Alemanya a uns 80 quilòmetres de Duisburg.

Les famílies de les
dues víctimes han viatjat aquest diumenge cap a Alemanya per tal
d’identificar els cadàvers i realitzar el tràmits per a la repatriació
dels cossos, segons han assenyalat fonts diplomàtiques.

Tot
apunta, que la gent hauria entrat en un estat de pànic per l’elevada
aglomeració de persones a la boca d’un túnel del transport públic que
estava bloquejat

El Love Parade és un dels festivals més
multitudinaris de música electrònica, i se celebra a la ciutat de
Duisburg. Alguns dels testimonis dels fets indiquen que les víctimes
mortals haurien quedat atrapades entre la multitud i els murs del túnel.

Les
informacions que arriben del lloc dels fets indiquen que la situació és
especialment complicada perquè els serveis d’emergència no poden
arribar a les víctimes degut a la multitud de gent que hi ha al carrer.

El
festival, que aplega al voltant d’1.4 milions de persones, no s’ha
cancel·lat de forma immediata per evitar una segona onada de pànic, i es
demana als participants que marxin de forma pausada i tranquil·la. La
policia ha instal·lat un primer centre d’emergències per atendre els
ferits prop de l’entrada del festival.

El nombre total de ferits podria arribar al centenar.


Darrera actualització ( Diumenge, 25 de juliol del 2010 21:51 )

www.avui.cat

 

Comentaris tancats a Dues catalanes entre les víctimes del ‘Love Parade’ a Alemanya

Història de Loveparade

Encara que no es fos fan de la música tecno era tot un aconteixement a Berlin. En aquest video hi veureu imatges de la darrera ediciò celebrada a Berlín.

El techno o tecno és un estil de música electrònica creada a final dels anys 70, però adquirí la màxima popularitat als 90.[@more@] És una evolució del rock progressiu, però té unes melodies més electròniques i uns ritmes més durs i obsessius. Utilització d’instruments electrònics, com sintetitzadors i samplers.

No utilitza l’estructura d’una cançó, sinó que és estructurat de manera repetitiva, per a maximitzar l’efecte ballable de la música.

Actualment, el tecno ha modificat melodies clàssiques, barrejant-les amb ritmes DJ. A les discoteques utilitzen la tècnica de barrejar el rap i el house.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Techno»

Història de la Loveparade

Quatre mesos abans de caure el Mur de Berlín, concretament l’1 de Juliol de 1989 es celebrava la primera Love Parade amb 150 participants. El mític Dj. Dr Motte entre altres groovers van decidir que era el moment d’iniciar una manifestació house per la tolerància, el respecte i l’enteniment entre nacions, perquè com deia el mateix Doctor “la música parla en milers de llenguatjes i l’enten tothom, no té fronteres ni nacionalitats”. Així va començar un event que any darrere any preneia més força de públic i efecte social fins arribar a la xifra espectacular de 1.500.000 d’espectadors l’any 1999 amb el famós lema “music is the key”. Un any desprès ja hi havia una sèrie de països que ja havien adoptat la fórmula per les seves ciutats com Àustria, Austràlia, Anglaterra, Israel, Suïssa, Mèxic, Sud-Àfrica… .Un fet que poster havia fet perdre assistents aquests darrers anys a l’original Love Parade de Berlín.

L’any passat s’havia de celebrar, ni més ni menys que el quinzè aniversari però per diverses discrepàncies entre mediambient i l’organització sobre qui s’havia de fer càrreg de les despeses de les deixalles (al parc de Tiergarten sobretot), l’ajuntament de Berlín va decidir prohibir l’aconteixement. No es comprèn que aquesta gran manifestació urbana, popular i pacífica amb un missatge tan clar i coneguda ( i practicada) arreu del món es cancel·li per aquest fet. Diverses queixes i declaracions de personalitats amb pes, de dins del món social i cultural d’Alemanya, com el professor en Sociologia Ronald Hitzler de la Universitat de Dortmund, entre molts altres, vàren començar a sentir-se després del trist fet.
El descontentament general ha estat evident. Però, en el moment que es va produir, Partysan (la organització) amb Bob Sharestani al capdavant, entre altres com Alexandra Dröner de Tresor, nombrosos clubs i la seva comissió, mitjans de comunicació i patrocinadors van jurar que aportarien la setmana més llarga per l’amor, la pau i amb techno com a música de fons: la cultura de club contra la ignorància!.

Aquesta Love-Week del 3 al 12 de Juliol del 2004 incluïa més de 100 festes, after-hours, open-airs i una programació als clubs berlinesos que no parava durant aquests deu dies.
Tot el repertori es centrava en dues activitats que es celebraven en els teòrics dies de la Love Parade, el 10 i l’11. La Love Weekend i la Demonstration (manifestació) “Fight the Power”.
La Love Weekend tenia lloc el 10 i l’11 al parc del barri Friedrichschain. Amb tres escenaris: un open-air situat dins del parc, un altre dins de les piscines cobertes i el palau de gel del SEZ, i el darrer , un Non-Stop de tres dies al cafè Shönbrumn. Una llarga line-up de Dj’s on destacaven Northern Lite dj’s, Dave Clarke, Joy Kitikonti, Moguai… . Un espectacle gratuït on el public podia gaudir de l’esplendit parc, piscines i bona música: lloc ideal per quan els clubs nocturns tancaven portes.
El dissabte 10 es va celebrar la manifestació, amb el lema prou explícit ‘‘Fight the Power’’, que donava el seu tret de sortida a les 17:00 h. a AdenauerPlatz i travessava la famosa avinguda comercial Ku’damm finalitzant aproximadament a les 22:00 h. a Gedächtniskirche, la històrica església amb el sostre retallat al costat de l’estació Zoologischer Garten. Aquest any era la versió minimitzada del recorregut i del número de “Flotes” que tenia la Love Parade. Els carruatges o “Floats” els protagonitzaven quatre segells (Tresor, Vandit, Electric Kingdom i BpitchControl) i l’especial de Partysan. Ellen Allien, André Galluzi, Rush, Dave Tarrida, Monika Kruse, Westbam…són alguns dels noms que juntament amb 150.000 assistents van realitzar la marxa festiva en total rebuig a la decisió política.
Però hi havia moltes altres festes, la majoria durant aquell mateix fi de setmana, com per exemple la Lovestern Galaktika, de caracter més trance a l’aeroport de Tempelhof el 9 i el 10, o la LoveBase el mateix dissabte 10, a la KulturBrauerei, al barri de Prenzlauer Berg amb més de 80 dj’s i 11 espais. La clàssica FuckParade (aquest any sense LoveParade), una altra manifestació techno, aquesta pels carrers més cèntrics de Mitte i acabant a la Rothes Rathaus o l’Ajuntament de Berlín.
Em deixo moltes altres festes, after-hours, open-airs i conseqüents raves, sense comptar la magnífica programació que van oferir durant aquests deu dies els clubs de Berlín com el Tresor, WMF, Polar TV, ColumbiaHalle, Maria Am Ostbahnof, Watergate, Luxomat Tv… .
tots ells amb un denominador comú, donar recolzament a la Love Parade i no deixar que passi ni un any més sense l’aconteixement més gran del món on la cultura de club, el techno i l’amor es donen la mà per demanar amb alegria, pau i un món millor. Friede, Freude, Eierkuchen!.

Publicat dins de Més Berlin | Comentaris tancats a Història de Loveparade