Llibre recomanat / El misteri de Berlín

Hitler ho tenia molt clar: l´actriu Marlene Dietrich, estrella del cinema exiliada a Hollywood, havia de tornar a Alemanya i convertir-se en un símbol del país més temut del món. Però Marlene, una diva de principis inalterables, odia el règim nazi, de manera que Goebbels, al capdavant del ministeri de Propaganda, organitza un pla per segrestar l´estrella i complir els desitjos del Führer. Els segrestadors se n´haurien sortit sense complicacions si un actor de tercera fila maldestre i alcohòlic no hagués entrat accidentalment en la vida de Marlene i hagués capgirat el curs dels esdeveniments…[@more@]

El misteri de Berlín proposa un argument amb una acció trepidant i plena d´imprevistos en què els personatges històrics i els de ficció comparteixen una trama digna de les millors pel·lícules del gènere negre: espies sense escrúpols, polítics il·luminats i artistes tan altius com vulnerables mostren la cara més sublim i també la més baixa de l´espècie humana en uns temps de preguerra en els quals es vivia al límit.

Premi Sant Jordi de novel·la 1996.

Columna Edicions; col·lecció Clàssica, nº 214. Barcelona, febrer 1997.

Cercle de Lectors. Barcelona, setembre 1997.

Edicions Bromera-Columna Edicions; col·lecció L´Eclèctica, nº 50. Alzira, setembre 1997.

—————————————————–

Biografia

Nascut a Barcelona el 1966, Jordi Mata i Viadiu és llicenciat en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona. La seva activitat professional es divideix entre el conreu de la literatura i d´articles de divulgació i les seves tasques a la Generalitat de Catalunya. És membre de l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana (AELC) i associat d´honor a l´Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), a la qual va pertànyer entre el 1987 i el 1995.

Ha tingut motius per rumiar en la importància de l´atzar en els fonaments de la seva trajectòria. El 1985, quan era a la facultat, algú li va passar un fragment de diari que parlava de la convocatòria d´un premi literari adreçat a joves autors, Mecanoscrit, instituït per l´Associació d´Escriptors en Llengua Catalana mercès a Manuel de Pedrolo. Es va enganxar a la màquina d´escriure, va teclejar el seu primer conte i va lliurar-lo a l´entitat convocant. Era el primer certamen al qual es presentava. I va trigar a assabentar-se que havia estat un dels guanyadors perquè a l´entitat convocant s´havien extraviat les seves dades i ell, que no sabia això ni què significa rebre un silenci perllongat després que un jurat emeti les seves conclusions, havia decidit trucar-hi per esbrinar si havia tingut sort.

El 1988 va viure una situació similar. Va rebre una carta, com la van rebre tots els membres de l´Associació de Joves Escriptors, en la qual una editorial nova de trinca, Edicions Bromera, d´Alzira, València, es presentava i demanava originals. L´any abans, gairebé per passar l´estona i donar-li forma a un tèrbol argument que li semblava força atractiu, havia escrit una novel·la d´un centenar i escaig de pàgines que des d´aleshores dormia dins d´un calaix, L´espòs infernal, títol al·lusiu a un dels seus ídols poètics, Arthur Rimbaud. Més encuriosit que esperançat, la va trametre a la gent de Bromera, que van llegir-la i… van publicar-la a les acaballes de 1990. L´editorial havia trobat un autor que encara no s´havia plantejat buscar una editorial.

El text complet a: www.jordimata.com

Quant a catberlin

Berlín en català. Blog fundat el 2004
Aquesta entrada ha esta publicada en Llibres. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.