Història de Loveparade

Encara que no es fos fan de la música tecno era tot un aconteixement a Berlin. En aquest video hi veureu imatges de la darrera ediciò celebrada a Berlín.

El techno o tecno és un estil de música electrònica creada a final dels anys 70, però adquirí la màxima popularitat als 90.[@more@] És una evolució del rock progressiu, però té unes melodies més electròniques i uns ritmes més durs i obsessius. Utilització d’instruments electrònics, com sintetitzadors i samplers.

No utilitza l’estructura d’una cançó, sinó que és estructurat de manera repetitiva, per a maximitzar l’efecte ballable de la música.

Actualment, el tecno ha modificat melodies clàssiques, barrejant-les amb ritmes DJ. A les discoteques utilitzen la tècnica de barrejar el rap i el house.

Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Techno»

Història de la Loveparade

Quatre mesos abans de caure el Mur de Berlín, concretament l’1 de Juliol de 1989 es celebrava la primera Love Parade amb 150 participants. El mític Dj. Dr Motte entre altres groovers van decidir que era el moment d’iniciar una manifestació house per la tolerància, el respecte i l’enteniment entre nacions, perquè com deia el mateix Doctor “la música parla en milers de llenguatjes i l’enten tothom, no té fronteres ni nacionalitats”. Així va començar un event que any darrere any preneia més força de públic i efecte social fins arribar a la xifra espectacular de 1.500.000 d’espectadors l’any 1999 amb el famós lema “music is the key”. Un any desprès ja hi havia una sèrie de països que ja havien adoptat la fórmula per les seves ciutats com Àustria, Austràlia, Anglaterra, Israel, Suïssa, Mèxic, Sud-Àfrica… .Un fet que poster havia fet perdre assistents aquests darrers anys a l’original Love Parade de Berlín.

L’any passat s’havia de celebrar, ni més ni menys que el quinzè aniversari però per diverses discrepàncies entre mediambient i l’organització sobre qui s’havia de fer càrreg de les despeses de les deixalles (al parc de Tiergarten sobretot), l’ajuntament de Berlín va decidir prohibir l’aconteixement. No es comprèn que aquesta gran manifestació urbana, popular i pacífica amb un missatge tan clar i coneguda ( i practicada) arreu del món es cancel·li per aquest fet. Diverses queixes i declaracions de personalitats amb pes, de dins del món social i cultural d’Alemanya, com el professor en Sociologia Ronald Hitzler de la Universitat de Dortmund, entre molts altres, vàren començar a sentir-se després del trist fet.
El descontentament general ha estat evident. Però, en el moment que es va produir, Partysan (la organització) amb Bob Sharestani al capdavant, entre altres com Alexandra Dröner de Tresor, nombrosos clubs i la seva comissió, mitjans de comunicació i patrocinadors van jurar que aportarien la setmana més llarga per l’amor, la pau i amb techno com a música de fons: la cultura de club contra la ignorància!.

Aquesta Love-Week del 3 al 12 de Juliol del 2004 incluïa més de 100 festes, after-hours, open-airs i una programació als clubs berlinesos que no parava durant aquests deu dies.
Tot el repertori es centrava en dues activitats que es celebraven en els teòrics dies de la Love Parade, el 10 i l’11. La Love Weekend i la Demonstration (manifestació) “Fight the Power”.
La Love Weekend tenia lloc el 10 i l’11 al parc del barri Friedrichschain. Amb tres escenaris: un open-air situat dins del parc, un altre dins de les piscines cobertes i el palau de gel del SEZ, i el darrer , un Non-Stop de tres dies al cafè Shönbrumn. Una llarga line-up de Dj’s on destacaven Northern Lite dj’s, Dave Clarke, Joy Kitikonti, Moguai… . Un espectacle gratuït on el public podia gaudir de l’esplendit parc, piscines i bona música: lloc ideal per quan els clubs nocturns tancaven portes.
El dissabte 10 es va celebrar la manifestació, amb el lema prou explícit ‘‘Fight the Power’’, que donava el seu tret de sortida a les 17:00 h. a AdenauerPlatz i travessava la famosa avinguda comercial Ku’damm finalitzant aproximadament a les 22:00 h. a Gedächtniskirche, la històrica església amb el sostre retallat al costat de l’estació Zoologischer Garten. Aquest any era la versió minimitzada del recorregut i del número de “Flotes” que tenia la Love Parade. Els carruatges o “Floats” els protagonitzaven quatre segells (Tresor, Vandit, Electric Kingdom i BpitchControl) i l’especial de Partysan. Ellen Allien, André Galluzi, Rush, Dave Tarrida, Monika Kruse, Westbam…són alguns dels noms que juntament amb 150.000 assistents van realitzar la marxa festiva en total rebuig a la decisió política.
Però hi havia moltes altres festes, la majoria durant aquell mateix fi de setmana, com per exemple la Lovestern Galaktika, de caracter més trance a l’aeroport de Tempelhof el 9 i el 10, o la LoveBase el mateix dissabte 10, a la KulturBrauerei, al barri de Prenzlauer Berg amb més de 80 dj’s i 11 espais. La clàssica FuckParade (aquest any sense LoveParade), una altra manifestació techno, aquesta pels carrers més cèntrics de Mitte i acabant a la Rothes Rathaus o l’Ajuntament de Berlín.
Em deixo moltes altres festes, after-hours, open-airs i conseqüents raves, sense comptar la magnífica programació que van oferir durant aquests deu dies els clubs de Berlín com el Tresor, WMF, Polar TV, ColumbiaHalle, Maria Am Ostbahnof, Watergate, Luxomat Tv… .
tots ells amb un denominador comú, donar recolzament a la Love Parade i no deixar que passi ni un any més sense l’aconteixement més gran del món on la cultura de club, el techno i l’amor es donen la mà per demanar amb alegria, pau i un món millor. Friede, Freude, Eierkuchen!.

Quant a catberlin

Berlín en català. Blog fundat el 2004
Aquesta entrada ha esta publicada en Més Berlin. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.