Berlín. Quatre apunts sobre la capital alemanya

 http://estatic.elpunt.cat/imatges/38/53/baixa/780_008_3853650_f88a11a0725a408213cd1660d92f6c56.jpg

Deu haver-hi tants barcelonins que
somien a anar-se’n a viure a Berlín com berlinesos que somien a
anar-se’n a viure a Barcelona. A la secció Fantasies del cervell berlinès, Barcelona és la dolce vita mediterrània amb nivell cultural; a la secció Fantasies del cervell barceloní,
Berlín és el rigor prussià però amb atmosfera contestatària. La
conversió de Barcelona i Berlín en ciutats de serveis turístics s’ha
produït durant els mateixos anys: a Barcelona, a partir de les
Olimpíades, i a Berlín, d’ençà de l’enfonsament del Mur. Les dues
últimes dècades, els centres d’aquestes dues ciutats han estat ocupats
per turistes. Escric “ocupats” com hauria pogut escriure okupats. La qüestió okupa
–igual que ser destinació gai– ha ajudat les dues capitals a poder
donar el toquet d’insubmissió assumible que el turista sempre mira de
trobar fora de casa.[@more@]

Els trossets que queden de Mur, doncs, ara
són reclams turístics de primera. L’anell de formigó travessava carrers,
boscos i rius, i preservava la bombolla capitalista en territori
enemic. És com una lliçó sobre la llibertat, que fossin els de fora el
Mur, que volien entrar a la ciutat encerclada, i no els tancats, que
volguessin sortir. Quan va caure, els berlinesos van estar anant, mesos i
mesos, cada diumenge, com un ritual, a picar en persona el Mur amb
escarpra i martell. Feia tres metres d’alt –no és res: el mur de
Cisjordània en fa sis o set–, i no era pròpiament un mur sinó dos amb un
passadís entremig. L’espai que va deixar en els cent seixanta
quilòmetres lineals que feia s’ha convertit en bona part en carril bici
–mentre no glaça, les bicicletes són la gran comoditat d’aquest Berlín
pla, esponjat i extensíssim. Els berlinesos del sector occidental es van
trobar el paisatge i la mentalitat extramurs, i de l’aiguabarreig n’ha
sortit la ciutat d’ara. La caiguda del Mur va portar a la segona
unificació alemanya –la primera va realitzar-la Bismarck. Fa pocs dies
se n’han celebrat els vint anys. Que la capitalitat tornés a Berlín va
permetre reedificar punts que el Mur travessava i construir en
descampats que eren terra de ningú i que ara s’han tornat centre modern.
Un volt pel Parlament i les cancelleries seguint l’Spree, que ha
recuperat les ribes de la mateixa manera que Barcelona ha recuperat
front marítim, és un banquet d’arquitectura contemporània de vidre i
metall, amb dissenys dels millors arquitectes del moment. Però amb la
reunificació els berlinesos del sector oest van deixar de rebre els
favors que Occident els regalava per mantenir la seva situació
excepcional. Durant els primers deu anys d’unió, a més, va haver-hi un
èxode oriental: les fàbriques hi tancaven perquè no eren competitives o
eren comprades per empreses occidentals per eliminar competència. Avui
Berlín forma part de l’Alemanya oriental subvencionada per un impost
especial de solidaritat que paguen tots els alemanys, i sort en té del
turisme.

És curiós, per a un català, trobar-se que li resulta més
barat estar-se a la capital del país més potent d’Europa que no a
Barcelona. Un dia o altre s’acabarà, però de moment és el fet; hi ha
lloguers de poc més de tres-cents euros i menús de cinc o sis, botigues
de segona mà sense que comprar-hi representi cap extravagància, hi ha
bicicletes a pertot i jovent d’arreu del món que hi troba una vida
barata i fins a un cert punt alternativa.

Toni Sala

 www.avui.cat

 

Quant a catberlin

Berlín en català. Blog fundat el 2004
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.