El pirulí socialista ja n’ha fet quaranta

Fitxer:Berlín - Fernsehturm.JPG

Al voltant seu giren tantes llegendes com metres separen del terra la seva antena desafiadora, que culmina a 368 metres d’altura. Mentre Berlín es prepara per celebrar el 20è aniversari de la caiguda del Mur, un dels símbols del que va ser el sector socialista de la ciutat, la seva torre de televisió –el pirulí o l’oncle Alex, com l’anomenen afectuosament els habitants de la capital–, compleix aquest mes d’octubre 40 anys. Quatre dècades esquinçant gairebé en solitari el cel berlinès, servint de guia i punt de referència i allotjant en la seva esfera platejada el mirador des del qual un milió de persones a l’any observen la grandiositat de la històrica ciutat. Per l’oncle Alex no passen els anys, i els berlinesos dels dos costats han après a estimar-lo a parts iguals al marge del simbolisme que va ostentar al seu dia.[@more@]
La història ens diu que el 1964, el llavors dirigent de la República Democràtica Alemanya, Walter Ulbricht, va emprendre el projecte de construcció d’una torre de televisió a Berlín segons el model de la que existia a Stuttgart. Però al carrer, aquesta història sona d’una altra manera. Només un any abans havia començat a Moscou la construcció de la torre Ostànkino, que amb els seus 540 metres segueix sent l’única torre de televisió que supera en altura l’oncle Alex a tot Europa. Es diu que Ulbricht, encegat en la seva fascinació per l’URSS, va voler imitar el projecte rus i fer de la seva torre de televisió berlinesa un símbol del poder i la modernitat de l’Alemanya socialista.
Però els problemes se li van acumular. Malgrat haver escollit alguns dels noms més destacats de l’arquitectura de l’Alemanya oriental, sembla que l’equip es va bloquejar a mig projecte i va començar a veure impossible sostenir una esfera de dimensions semblants sobre una columna que s’anava estrenyent. Davant l’opció de convertir-se en la riota d’Europa, s’explica que Ulbricht es va emportar d’amagatotis enginyers suecs que ajudessin a mantenir l’orgull socialista.
Després de molts esforços, la Fernsehturm (el seu nom real en alemany) es va inaugurar l’octubre del 1969. El que queda també a expenses de la memòria popular és la cara que els va quedar a Ulbricht i als seus camarades del Partit Socialista Unificat (SED) al veure per primera vegada la claríssima i enorme creu que el sol dibuixa cada dia durant les hores en què es reflecteix a la cúpula d’acer inoxidable. Vista des de l’illa dels Museus, gairebé forma una unitat amb la creu que presideix la cúpula de la catedral berlinesa. A l’inesperat efecte se’l coneix des d’aleshores com la venjança del Papa, per l’ateisme oficial imperant a la RDA.
Al marge de la seva inqüestionable utilitat, el fet és que la Fernsehturm és un dels pocs projectes del Berlín socialista que han escapat a l’embat dels crítics amb el simbolisme comunista. I és que a qualsevol li semblaria irrisori que algú volgués ara enderrocar la torre per haver estat ideada com a icona socialista. Sobretot, és l’oncle Alex, un oncle que ja n’ha fet quaranta. És l’horitzó al qual mirar, tant des de l’est com des de l’oest, quan un se sent perdut a Berlín. Una situació que aquí passa sovint.

Paola Álvarez

el periodico.cat

 

Quant a catberlin

Berlín en català. Blog fundat el 2004
Aquesta entrada ha esta publicada en Més Berlin. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.