Catalans a Berlin: Irene Pascual

La Irene va ser clarivident. Fa sis anys se’n va anar a Berlín per
acabar els estudis d’escenografia. Se n’hi anava atreta per la
influència de l’art en la societat. Avui dia la ciutat atrau milers de
creadors de tot el món.

 

«Berlín és un gran epicentre creatiu»_MEDIA_2

 

Aprincipis del mes de juliol, GlogauAIR, la residència d’artistes que dirigeix Irene Pascual, va organitzar Home Sweet Home, un festival de performance
i videoart. Es va celebrar al Werkstatt der Kulturen, a Berlín, i hi
van arribar 40 artistes provinents de tot el món. El cartell amb què
s’anunciava mostrava un noi i una noia, vestits amb roba de tennista,
ficats en un llit i amb unes pilotes de tennis tirades sobre la manta.
Aquesta manta era de la marca hostals del món sencer. Una llegenda explicava la filosofia del festival: «La casa no és on vius; és on t’entenen», sentència de Christian Morgenstern.[@more@]

Irene Pascual fa 6 anys que viu a la ciutat que considera el «centre creatiu de producció artística»
més viu d’Europa: Berlín. Hi va arribar per acabar uns estudis
d’escenografia a la Universitat de Künste (UdK) el 2004. Des d’aleshores
s’ha convertit en una artista multidisciplinària: pinta, dirigeix performances, treballa amb col·lectius artístics com Invalid Address i està al capdavant de la residència d’artistes.

Se’n va anar de Barcelona i de Girona, la seva ciutat natal, sense cap gran drama. «Va ser una decisió ràpida, sense pensar-ho gaire».
La Irene partia atreta per la força i la tradició del teatre alemany i
per la presència de l’art i la cultura en la societat berlinesa.

Durant
dos anys, va estar vinculada a la UdK, primer com a estudiant i, més
tard, elaborant un projecte amb els alumnes d’interpretació. Acabats els
estudis, va fer pràctiques al Volksbühne Theater i el Gorki Theater.
Mentrestant pintava per a una galeria de Mitte, el barri més cèntric de
berlín.

La Irene va ser clarivident: des que va arribar fins ara,
Berlín s’ha convertit en un pol d’atracció per a artistes de tot el
món: «Aquí no es ve a ensenyar l’obra; es ve a produir. Això és un
gran centre d’art contemporani i està viu per la gent, pel seu caràcter
cosmopolita»
. A Berlín resideixen uns 25.000 artistes. La multiculturalitat provoca pessigollejos creatius.

Residència d’artistes

La
Irene arriba a la residència d’artistes. En aquest edifici sumptuós hi
té la seva oficina. El dia a dia d’aquesta dona és com un trencaclosques
en què totes les activitats encaixen: als matins treballa davant de
l’ordinador en temes de gestió i producció. A les tardes, dedica tres o
quatre hores a la pintura. En les seves 24 hores també hi caben l’esport
i la vida social. «Necessitaria que el dia tingués 48 hores», assegura.

Berlín permet als seus veïns treballar, disfrutar del temps lliure, de la naturalesa i de la vida social. «La
gran riquesa de Berlín és la qualitat de vida: els preus són molt més
barats que a la resta de capitals europees. Com a artista, et pots
permetre molts luxes que no podries tenir en altres llocs: menjar fora,
anar al teatre, a l’òpera».

El traçat urbà i geogràfic de la ciutat augmenta la sensació de confort: «L’arquitectura,
els parcs, els llacs i els boscos generen benestar. A més aquí la gent
és més relaxada que a Catalunya, cosa que crea una forta sensació de
llibertat i tranquil·litat».

La Irene també considera Berlín la ciutat ideal per formar una família: «És
una bona ciutat per tenir-hi fills. Hi ha moltes ajudes, hi ha molta
diversitat d’escoles públiques, algunes de bilingües, i fins i tot hi ha
granges en ple centre».

Irene Pascual
comparteix pis amb una menorquina. L’altra noia fa 12 anys que és a
Berlín. ¡El doble que la Irene! No hi ha data de tornada. De moment,
Berlín és la seva dolça llar, la seva home sweet home.

Catalina Gayà

 el periodico.cat

Quant a catberlin

Berlín en català. Blog fundat el 2004
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.