Berlín repassa la figura històrica de Hitler en una controvertida exposició

http://www.dhm.de/ausstellungen/hitler-und-die-deutschen/pics/plakat_180.jpg

Berlín repassa la figura d’Adolf Hitler mitjançant una controvertida
exposició que pretén explicar la fascinació que el Führer va causar en
els alemanys i que es tem que es pugui convertir en un centre de
pelegrinatge per als neonazis davant la quantitat d’objectes exposats.

Sota el títol de Hitler i els alemanys. Comunitat i crim,
la mostra pretén reflectir com pràcticament tots els nivells de la
societat alemanya van contribuir a crear un culte al dictador fins als
últims dies de la segona guerra mundial.[@more@]

Uniformes de les SS i la
Gestapo, bustos i fotografies de Hitler i una col·lecció de medalles
nazis, entre altres, es combinen amb textos i vídeos explicatius en un
espai que supera els 1.000 metres quadrats al Museu d’Història d’Alemanya.

Dividida
en tres parts, l’exposició recull per ordre cronològic, i a través de
més d’un miler d’objectes, els factors que van portar Hitler al poder,
les estructures del seu règim i les seves polítiques d’extermini, així
com les d’expansió, que van desencadenar la segona guerra mundial i el
resultat de la postguerra després del final de la seva dictadura.

L’exposició,
que s’obrirà demà al públic i durarà fins al 6 de febrer, ha causat
controvèrsia a Alemanya ja que alguns mitjans assenyalen que es pot
convertir en un lloc de pelegrinatge per a grups neonazis, perquè no es
tracta d’una crítica explícita a les seves polítiques.

Distància crítica

En
una trobada amb la premsa estrangera, un dels seus comissaris,
Hans-Ulrich Thamer, ha assenyalat que les persones amb ideologia neonazi
“no són públic de museus”, i ha afegit que l’exposició “no
tracta Hitler com un heroi”, sinó que s’analitza la seva figura “des
d’una distància crítica”.

Segons els responsables de l’exposició,
més de sis dècades després del final de la segona guerra mundial i del
règim nazi, les noves generacions consideren que hi ha moltes preguntes
per respondre sobre la figura del Führer i que amb l’exposició es
podrien aclarir. Així, a Hitler i els alemanys s’assenyala com
la figura carismàtica del Führer no va poder per si sola tirar endavant
els seus plans i consolidar la seva dictadura, sinó que va comptar amb
l’acceptació de la majoria de la població alemanya, incloses les classes
acabalades.

Les explicacions indiquen com, davant una època de
crisi, els alemanys van veure en Hitler i les seves promeses, recolzades
per un important aparell propagandístic, una possibilitat de trobar
feina i prosperar.

Precisament l’extensa propaganda nazi mostrava
Hitler sempre com un aclamat i exitós líder nacional i, encara que mai
es negaven els ideals defensats pel règim, la publicitat no incloïa el
fanatisme i brutalitat que s’amagaven darrere de les polítiques del
Führer.

Propaganda generalitzada

En
l’exposició, el visitant se submergeix en un món de propaganda nazi, amb
cartells i fotos amb Hitler com a protagonista i on el símbol de
l’esvàstica apareix en paquets de tabac i fanalets festius, passant pels
carrets per repartir el diari del partit Völkischer Beobachter.

L’exhibició
també mostra tapissos gegants regalats a Hitler i brodats a mà per
grups juvenils i eclesiàstics, soldadets nazis de plom, àlbums de fotos
privats i jocs de taula de l’època.

Però a més de documentar la
construcció de l’Estat nazi, amb la seva indústria, autopistes i
festivals, l’exposició també reflecteix el creixent odi racial i la
discriminació que es portava a terme. Així, crida l’atenció algun dels
cartells exposats, i que van ser de domini comú durant la dictadura, en
què, comparant la foto d’un nen discapacitat i la d’un atleta, s’alerta
sobre els perills demogràfics per a la raça si els “endarrerits” tenen
més fills que els altres.

També inclou alguns uniformes
utilitzats pels jueus als camps de concentració, les estrelles de tela
amb què se’ls marcava i fins i tot una sèrie de dibuixos realitzats per
nens reclosos al camp de concentració de Theresienstadt.

L’exposició,
que segons els seus comissaris “no pretén ofendre a ningú”, acaba amb
un repàs a la figura de Hitler i del nazisme que s’ha realitzat a través
de pel·lícules i de publicacions des de la segona meitat del segle XX
fins als nostres dies.

el periodico.cat

 

 

Quant a catberlin

Berlín en català. Blog fundat el 2004
Aquesta entrada ha esta publicada en Art i exposicions. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.